L’Ofici d’Hipoteques va ser una institució de publicitat registral creada, mitjançant una Reial Pragmàtica, el 31 de gener de 1768. La seva denominació va canviar en dues ocasions: Comptadoria d’Hipoteques (1829-1845), primer, i Registre d’Hipoteques (1845-1861), després, fins que va ser abolit i substituït pel Registre de la Propietat.

Contingut

En els llibres dels Oficis d’Hipoteques s’hi havien d’enregistrar totes aquelles escriptures notarials que continguessin algun tipus de gravamen o hipoteca, ja fos especial (referida a un bé específic) o general (referida de forma indeterminada al conjunt patrimonial de l’afectat) (art. XVI de la Reial Pragmàtica de 31 gener 1768).

La interpretació d’aquesta norma va donar peu a notables variacions que afectaren la seva amplitud i, en conseqüència, el seu valor documental. En el cas català i, sobretot, en el cas gironí, s’ha observat una elevada implicació dels notaris en el cumpliment de la norma i sembla que la majoria va enregistrar-hi una part important de les seves actes, atès que moltes contenien clàusules de garantia amb hipoteca general. En aquest sentit, els llibres dels oficis d’hipoteques gironins varen convertir-se en un recull selectiu i resumit de bona part de les escriptures notarials referides a tot el districte hipotecari.

Entre les tipologies documentals que contenen els llibres de l’Ofici d’Hipoteques de Girona, a més dels diversos instruments de crèdit i garantia hipotecària (censals, debitoris, vendes a carta de gràcia, encarregaments, lluïcions, indeminitats,...), també hi trobem instruments referits a la transferència mercantil de drets i immobles (compravendes, establiments emfitèutics, revendes, donacions), i a la gestió transmissió hereditària (capítols matrimonials, heretaments, inventaris de béns,...), a més d’arrendaments, concòrdies, capbrevacions, fundacions i altres tipus d’escriptura.

Delimitació geogràfica

Inicialment es va preveure la constitució d’un ofici a totes les localitats que fossin cap de partit, nomenant com a responsables als escrivans dels ajuntaments respectius. Es tractava d’un criteri genèric que calia ajustar a les divisions territorials existents a cada lloc. Catalunya no s’organitzava en partits, sinó en corregiments i, en aquell moment, n’existien set. La traslació de la Pragmàtica al corregiment de Girona va donar lloc, el 1768, a la creació de dos Oficis: a la capital corregimental (Girona) i a la seu d’una alcaldia major (Besalú). De seguida, però, varen sorgir peticions d’altres localitats que volien disposar d’un ofici propi, i el 1774 la Reial Audiència va resoldre positivament a favor de Figueres i Hostalric. L’extensió del districte de Girona, aleshores, va reduir-se d’uns 3.884 km2 a menys de la meitat (1.422 km2).

Aquesta decisió afecta la història arxivística del fons documental i el contingut de la nostra base de dades. Els llibres del període 1768-1774 contenen els assentaments d’escriptures referides al territori inicial, que incloïa el que després serien els districtes hipotecaris de Figueres i d’Hostalric. A partir de 1774, aquests varen segregar-se i, lamentablement, part dels seus fons documentals s’han extraviat (entre 1775 i 1806, en el cas de Figueres; i la totalitat del llibres d’Hostalric, excepte els corresponents d’una segona segregació, l’Ofici de Calella, aprovada el 1780). L’abast territorial de la documentació inclosa en la base de dades, per tant, es redueix en consonància a partir de 1774.